Wireframes amb IA: l’esquema del teu web abans d’encarregar-lo
Què és un wireframe i per què fer-lo abans de pagar el disseny
Qui ha encarregat alguna vegada un web coneix l’escena. L’agència ensenya la primera proposta de disseny, amb colors, fotos i tipografies, i a la reunió tothom opina sobre el blau del botó, mentre ningú no s’adona que falta la pàgina de tarifes o que el formulari de pressupost està amagat al final de la portada. Quan algú ho veu, el disseny ja està fet, i moure’l costa hores que algú facturarà.
Un wireframe és l’esquema de cada pàgina en blanc i negre: caixes grises on aniran les imatges, línies on anirà el text, rectangles on aniran els botons. Mostra quines pàgines té el web, quins blocs porta cadascuna i en quin ordre, i deixa fora tot el que és visual. Ve a ser el plànol d’una casa abans de triar les rajoles. El mockup, en canvi, ja porta colors i fotos, i el prototip es pot clicar com si fos el web acabat. El wireframe va abans de tots dos.
Convé tenir-lo abans de pagar el disseny per una raó pràctica: és la fase en què canviar alguna cosa surt gairebé gratis. Moure un bloc en un esquema gris és arrossegar un rectangle; moure aquest mateix bloc en un disseny acabat, o pitjor, en un web ja programat, obliga a refer feina. També serveix perquè dins de l’empresa es posin d’acord el gerent, el comercial i qui porta la botiga, i que ho facin abans que entri un proveïdor i no a mig projecte.
Fins fa poc, fer un wireframe demanava saber fer servir una eina de disseny, o pagar algú que en sabés. Amb la IA això ha canviat, i una persona que coneix bé el seu negoci i no ha obert mai Figma pot tenir un primer esquema del seu web en una tarda.
Com funcionen els wireframes amb IA: text, captura o esbós
L’eina no endevina res. Treballa amb el que li expliquis, i hi ha tres maneres d’explicar-l’hi.
La més habitual és descriure el web amb paraules. Escrius què fa la teva empresa, a qui ven i quines pàgines vols, i la IA et retorna una proposta de pantalles amb els blocs ordenats. Com més concret és el text, millor surt. «Web per a una clínica dental» dona un esquema genèric que podria ser de qualsevol; en canvi, «web per a una clínica dental de barri que vol que la gent demani hora per WhatsApp i vegi el preu d’una neteja abans de trucar» ja obliga l’eina a posar el botó de WhatsApp a dalt i una taula de preus a la portada.
La segona via és partir d’un web que ja existeix. Algunes eines accepten una captura de pantalla i la converteixen en un esquema editable, i això serveix per refer el teu propi web conservant el que funciona, o per prendre com a referència l’estructura d’un web del sector que t’agradi. Amb la segona opció cal anar amb compte, perquè copiar l’estructura d’un competidor val com a punt de partida i surt malament com a resultat final.
La tercera és l’esbós a mà. Dibuixes en un paper les caixes de la portada, hi fas una foto i l’eina el passa en net. És la via més natural per a qui pensa amb un bolígraf a la mà. En els tres casos el que surt és un esborrany, i s’hi treballa corregint-lo amb més instruccions, igual que es corregeix un text.

Quina eina d’IA fer servir per fer wireframes
La pregunta que més es repeteix és quin és el millor generador de wireframes amb IA, i la resposta depèn menys de l’eina que del que facis després amb l’esquema. Hi ha dues famílies: d’una banda, les eines dedicades, pensades només per a això, i de l’altra, els assistents generalistes com ChatGPT o Claude, que no es van crear per fer wireframes i tot i així ho resolen força bé.
Per triar entre totes dues serveixen tres preguntes. Qui tocarà el wireframe després, tu o un dissenyador? El vols per pensar l’estructura o per ensenyar-lo a proveïdors? Ja pagues algun d’aquests serveis? Afegir una altra subscripció per a una feina que faràs una sola vegada potser no compensa, i per això a una pime que ja fa servir ChatGPT o Claude acostumem a recomanar-li que comenci per aquí. Les condicions dels plans gratuïts canvien sovint, així que convé consultar-les al web de cada eina el dia que la facis servir.
Generadors dedicats: Uizard, Visily, Relume i Banani
Uizard, Visily i Banani funcionen de manera semblant. Generen pantalles a partir d’una descripció en text i després et deixen editar-les movent blocs amb el ratolí. Relume parteix d’un mapa del lloc: primer proposa la llista de pàgines i la seva jerarquia, i d’aquí en treu el wireframe de cadascuna. Per a un web d’empresa aquest ordre té sentit, perquè obliga a decidir quines pàgines hi ha abans de discutir què porta cadascuna.
L’avantatge d’aquesta família és que el resultat té l’aspecte d’un wireframe de debò, un que qualsevol dissenyador reconeix, i que diverses d’aquestes eines exporten a Figma, on treballa bona part dels dissenyadors. L’inconvenient és que tendeixen a proposar webs amb aire d’startup, amb una capçalera enorme, tres columnes d’avantatges i un carrusel de testimonis, perquè és el que més han vist. Per a un taller o una gestoria, això cal corregir-ho.
Són l’opció si ensenyaràs l’esquema a diversos proveïdors i vols que s’entengui sense explicacions.
ChatGPT o Claude: del mapa de pàgines a un wireframe en HTML
Amb un assistent generalista la feina es fa en dos temps. Primer, la conversa sobre l’estructura. Li expliques el negoci, li demanes el mapa de pàgines i els blocs de cadascuna, i ho discuteixes amb ell. En aquesta part aquests models rendeixen molt, perquè pregunten, proposen alternatives i accepten correccions, més o menys com ho faria un consultor amb paciència.
Després li demanes que converteixi aquesta estructura en un wireframe en HTML, en escala de grisos i sense estils. Et retorna un fitxer que s’obre en qualsevol navegador i que s’assembla força a un esquema fet amb una eina dedicada. Aquí no s’arrossega res: cada canvi es demana per escrit i l’assistent refà el fitxer.
Encaixa si ja fas servir un d’aquests assistents a l’empresa, o si el que et preocupa és l’estructura i el contingut més que l’aspecte de l’esquema. El resultat, això sí, llueix menys davant d’un proveïdor que un wireframe sortit de Relume o de Visily.
Com crear wireframes amb IA pas a pas
La majoria d’esquemes que surten malament es torcen abans d’obrir l’eina, perquè es va demanar un web a la IA sense haver decidit per a què serveix. Per això l’ordre dels passos importa més que l’eina que triïs.
- Escriu en un paràgraf què ha d’aconseguir el web. Que truquin, que demanin pressupost, que comprin, que s’apuntin a una llista de correu. Una o dues accions, ordenades per importància. Tota la resta del wireframe es decideix a partir d’aquest paràgraf.
- Fes la llista de pàgines. Demana-la a la IA a partir del paràgraf anterior i després retalla-la. La temptació és acceptar totes les que proposa, i un web de serveis petit rarament necessita blog, recursos, casos d’èxit i pàgina d’equip des del primer dia.
- Defineix els blocs de cada pàgina. A la portada, per exemple, què es veu en entrar, on són els serveis, on van les proves que treballes bé (opinions, fotos de feines fetes) i on va el formulari. Escriu-ho en l’ordre en què vols que ho llegeixi el client.
- Genera el wireframe. Enganxa aquesta estructura a l’eina triada juntament amb el context del negoci. Si fas servir ChatGPT o Claude, demana expressament HTML en grisos, sense colors ni imatges.
- Corregeix amb instruccions. «Puja el formulari», «treu el bloc d’equip», «posa els preus abans de les opinions». Funcionen millor diverses correccions petites que reescriure la petició sencera.
- Ensenya’l a qui atén els clients. El comercial, o qui agafa el telèfon, sap què pregunta la gent abans de comprar, i aquestes preguntes acostumen a demanar un bloc que ningú no havia previst.
Aprofita el pas 3 per anotar què passa amb cada formulari quan algú l’omple: a qui li arriba, si va a un full de càlcul o al CRM, si dispara un correu de resposta automàtica. El wireframe no ho dibuixa, però és el moment barat de decidir-ho, i és just la part que després s’automatitza amb eines com n8n o Zapier.
El que més temps s’endú sol ser la llista de pàgines, i és el que menys convé deixar en mans de l’eina. En un esquema fet amb IA, el primer que mirem nosaltres són les pàgines que el generador va proposar i que ningú no es va atrevir a treure.
El wireframe com a encàrrec per a una agència o un freelance
Demana pressupost per a «un web corporatiu» a diversos proveïdors i t’arribaran xifres impossibles de comparar. Un ha entès un web curt amb plantilla, un altre un a mida amb botiga, el tercer hi ha afegit un blog que ningú no va demanar. Cadascú ha pressupostat el web que s’ha imaginat, i el wireframe serveix perquè s’imaginin el mateix.
Pressupostos comparables sobre les mateixes pàgines i blocs
Envia el mateix wireframe a tothom, amb la llista de pàgines i una nota curta a cada bloc que faci alguna cosa, per exemple que el formulari envia a tal correu o que el llistat de productes s’actualitza des del catàleg. Així tothom pressuposta sobre el mateix i la diferència de preu passa a reflectir com treballa cadascú.
Demana que el pressupost vingui desglossat per pàgina o per bloc. Si algú afegeix pàgines o funcions que no eren a l’esquema, que ho posi a part, i decideixes tu si les vols. El desglossament també ensenya qui ha llegit l’encàrrec, perquè el proveïdor que pregunta per un bloc concret del wireframe és el que se l’ha mirat.
Si el vas fer amb un generador dedicat, n’hi ha prou de compartir l’enllaç o exportar-lo a PDF. Si surt de ChatGPT o Claude, pots enviar el fitxer HTML tal qual, o captures de cada pàgina si tems que algú no el sàpiga obrir.

Què cal deixar obert per a qui dissenya
El risc contrari també existeix. Un wireframe massa tancat converteix el dissenyador en algú que passa en net les teves decisions, i li estàs pagant perquè sap fer alguna cosa més que això.
Fixa quines pàgines hi ha, quins blocs porta cadascuna i quina acció vols a cada pàgina. Deixa obert l’ordre fi dins de cada bloc, la mida dels elements, el nombre de columnes i tot el que tingui a veure amb l’aspecte, que la IA sol omplir per inèrcia. Si el generador va posar tres columnes d’avantatges, al proveïdor digues-li «aquí van els avantatges» i no «tres columnes». Una frase al correu ho deixa clar: l’estructura és la que volem i la disposició és una proposta.
Quan no cal un wireframe
Un web amb inici, serveis, qui som i contacte, muntat sobre una plantilla, ja porta l’estructura decidida. El que cal aquí és escriure els textos i triar bones fotos, i un esquema només duplicaria el que la plantilla ja ensenya.
Amb una botiga en línia sobre un tema estàndard de Shopify o WooCommerce passa una cosa semblant. Fitxa de producte, categoria, cistella i pagament funcionen de manera molt similar en gairebé totes, i el comprador espera trobar-les així. Dibuixar aquestes pantalles amb IA és reinventar el que ja funciona. En tot cas, val la pena un esquema de la portada i d’alguna pàgina pròpia, com una landing de temporada o la de comandes de majoristes.
El wireframe comença a compensar quan el web ha de fer alguna cosa que la plantilla no porta, quan diverses persones de l’empresa hi opinaran o quan demanaràs pressupost a més d’un proveïdor. Si no es dona cap d’aquestes tres coses, el nostre consell és saltar-se l’esquema i dedicar aquest temps als textos, que és on es guanya o es perd el client.
Si en fer l’esquema t’ha sortit un formulari i no tens clar què hauria de passar quan algú l’omple, això també es pot resoldre amb IA. Explica’ns-ho i ho mirem amb tu.