ChatGPT per a empreses: plans, preus i quan compensa cadascun

En moltes pimes l’adopció de ChatGPT ja ha passat i ningú no l’ha decidida. Algú d’administració va obrir un compte personal, hi va enganxar un contracte perquè l’hi resumís, i va funcionar. El mes següent ho feien tres persones més, cadascuna amb el seu compte i la seva targeta, i l’empresa no sap quins documents hi han passat.

A partir d’aquí la conversa es converteix en una decisió de compra, i gairebé sempre arriba formulada com a «quina és la millor IA per a empreses?». Aquesta pregunta es resol malament llegint comparatives, perquè per a la feina d’oficina els grans assistents fan aproximadament el mateix i la diferència es nota provant-los una setmana amb els teus documents. Sobre el paper es decideixen altres coses: quin pla contractes, quin compromís tens sobre les teves dades i si vols que el teu equip tingui una eina o que un procés funcioni sense que ningú se’n recordi.

Free, Plus, Business i Enterprise: què separa de debò els quatre plans

Convé treure’s una expectativa del damunt. «ChatGPT per a empreses» designa la mateixa interfície de xat que ja has fet servir, amb una capa d’administració al damunt i un contracte diferent al darrere. OpenAI la ven en quatre graons: un pla gratuït, un de personal de pagament, un d’equip facturat per usuari i un contracte a mida per a organitzacions grans. Els noms comercials i el repartiment de funcions entre graons canvien sovint, així que la pàgina de plans s’ha de mirar el dia que contractes, no en un article que vas llegir fa mesos.

Què compres quan passes del pla gratuït al de pagament

Amb una consulta solta, un dia tranquil, la versió gratuïta respon bé i no notaràs res d’estrany. La diferència apareix quan l’ús deixa de ser curiositat i es converteix en rutina, quan algú l’obre una vegada i una altra al llarg del matí i necessita que estigui disponible cada vegada.

El que compres quan passes al pla de pagament és, sobretot, previsibilitat: accés als models més capaços sense que te’ls racionin a mitja tasca, límits d’ús més alts, fitxers llargs i espais on l’assistent conserva el context d’un projecte entre sessions. Per a qui fa servir això mitja hora a la setmana res d’això no importa, i per a qui el té obert tot el dia és la diferència entre una eina i una joguina que s’apaga quan la necessites.

Hi ha una segona diferència que pesa més en una empresa i no va de funcions. Un compte gratuït està a nom d’una persona, amb el seu correu i la seva contrasenya. El dia que se’n va, se’n va amb l’historial, i mentre hi és, ningú no pot auditar què hi ha pujat. Aquí el pla personal tampoc no ajuda. El que cal és un pla d’equip, i això ja és una altra decisió.

Quan toca Business i quan cal negociar Enterprise

La pregunta que la gent escriu a Google és quantes persones poden fer servir ChatGPT empresa, i la resposta útil va en la direcció contrària: a partir de quantes compensa. El llindar arriba aviat. Tan bon punt hi ha dues o tres persones que el fan servir per a feina de debò, i sobretot tan bon punt algú ha de donar d’alta qui entra i tallar l’accés a qui se’n va, els comptes solts es tornen ingovernables. El pla d’equip existeix per a això: una factura, un tauler d’usuaris i un compromís sobre les dades que s’aplica a tota l’organització en lloc de dependre que cadascú marqui una casella. Sol exigir un mínim de llicències, que cal comprovar en contractar.

Enterprise entra en joc quan apareixen requisits que s’han de negociar un per un. Algú s’ha d’asseure a acordar com s’integra amb el sistema d’identitat corporatiu, quant de temps es conserven les dades i quin suport queda per escrit. No té preu publicat perquè s’acorda cas per cas. Un indicador raonable: si a la teva empresa ningú no té el paper de negociar un contracte de programari amb un comercial, encara no et toca aquest graó.

Quant costa ChatGPT al mes per persona, i la factura que ningú no pressuposta

Els plans personals i d’equip es facturen per usuari i mes, de l’ordre de 20 a 25 € al mes per persona. És un ordre de magnitud, no una tarifa verificada per al teu cas, i la fan variar el pla concret, el país amb el seu IVA i si pagues mensualment o et comprometes per tot l’any per avançat. Consulta l’import exacte a la pàgina de preus el dia que hagis de contractar.

Enterprise no publica cap xifra. Es cotitza per volum de llicències i per compromís de permanència, i en aquesta conversa et preguntaran quanta gent el farà servir i quins requisits de seguretat tens a sobre.

I després hi ha la partida que gairebé ningú no pressuposta, perquè no s’assembla a una subscripció. Si connectes el model a un procés, el que es paga és l’API, i aquí no hi ha llicències: es paga pel text que processes. Un flux que classifica correus tot el dia pot costar menys que una subscripció o molt més, segons quant de text hi posis i quantes voltes faci. Aquest número no s’estima a ull, es mesura amb un pilot petit.

La partida més cara d’un projecte d’automatització no sol aparèixer a la factura d’OpenAI. El que és car són les hores: muntar el flux, provar-lo amb casos reals fins que deixa de trencar-se i tornar-hi quan el proveïdor canvia alguna cosa. En els pressupostos que preparem, aquesta línia pesa més que el model.

Comprar llicències no és el mateix que comprar automatització

Aquí és on una pime es gasta els diners en el lloc equivocat. Contracta un pla d’equip per a tota la plantilla esperant que l’empresa s’automatitzi, i el que ha comprat són comptes de xat, amb administració i amb un contracte decent, però comptes de xat. Al cap d’uns mesos la meitat de les llicències continuen sense obrir-se i la conclusió que se’n treu és que la IA no servia, quan el que no encaixava era el producte contractat.

Hi ha feina que algú s’asseu a fer i feina que passa tota sola

La subscripció resol la feina que comença quan una persona s’asseu i decideix fer-la. Algú redacta una proposta, resumeix l’acta d’una reunió o reescriu una fitxa de producte, i a cada volta obre el xat, enganxa el context i jutja si el resultat val. Aquesta feina millora molt amb una bona subscripció i no necessita codi.

L’altre tipus de feina és la que ha de passar encara que ningú no se’n recordi. Cada comanda que entra, cada formulari que s’emplena, cada factura que arriba a la bústia. Aquí el model és una peça dins d’un flux muntat en una eina d’orquestració com n8n, Make o Zapier, amb el seu disparador, la seva gestió d’errors i el seu registre. Un exemple avorrit: entra el correu, un pas el classifica i n’extreu les dades, un altre crea la fitxa al CRM i un altre avisa si alguna cosa no quadra. Això es paga per consum d’API i funciona a les tres de la matinada.

Un pla d’equip no dispara ni un sol procés

Un pla d’equip et dona gestió d’usuaris, factura única, espai compartit i millors condicions sobre les teves dades. Cap d’aquestes quatre coses no dispara un procés. Ningú no llança res en rebre un correu, ningú no escriu al teu CRM, ningú no torna a provar-ho si una crida falla. Continua calent que una persona obri el xat.

El que automatitza és el que hi ha al voltant: un disparador que s’assabenta que ha passat alguna cosa, credencials per llegir i escriure als teus sistemes, un pla per quan el model retorni alguna cosa estranya i un lloc on en quedi constància. El model és la part fàcil del muntatge. La difícil, i és on s’encalla gairebé qualsevol projecte que ens arriba, és tenir les teves dades accessibles i ordenades.

També convé saber quan no compensa, que és la meitat de la resposta. Un procés que passa un grapat de vegades al mes, o que canvia de regles cada dues setmanes, no amortitza ni el muntatge ni el manteniment, i normalment el desaconsellem encara que sigui tècnicament possible. Aquí la subscripció amb una persona al davant surt més barata i arrenca el mateix dia.

Les teves dades: què es fa servir per entrenar i què canvia quan signes un pla d’empresa

La pregunta arriba sempre el mateix dia, quan algú vol enganxar el llistat de clients al xat i un altre li diu que ni se li acudeixi. Val la pena tenir la resposta abans d’aquest moment.

En els comptes de consumidor, les converses es poden fer servir per millorar els models si no es desactiva als ajustos, i aquesta desactivació depèn que cada persona se’n recordi. En els plans d’empresa el punt de partida és el contrari: el contingut de l’espai de treball no es fa servir per entrenar per defecte, i qui administra controla els accessos i quant de temps es conserva l’historial. Per a moltes empreses aquesta és la raó de pes per deixar els comptes solts, més que qualsevol funció afegida. Les condicions concretes són al contracte del pla i s’han de llegir abans de signar.

Hi ha una cosa que aquest contracte no canvia. Qui té accés a l’espai compartit veu el que hi ha a dins, així que pujar-hi una carpeta amb dades sensibles equival a repartir-la per l’equip. I si tractes dades personals de clients o d’empleats, el pla d’empresa no t’estalvia la feina de protecció de dades: continua calent revisar la base legal i el paper del proveïdor com a encarregat del tractament. Mitja hora amb qui et porti l’RGPD, abans de pujar-hi res.

En les automatitzacions per API el marc és diferent del xat, i el punt feble sol ser al teu propi flux més que al proveïdor: on guardes la còpia del document processat, qui llegeix els registres d’execució, què passa amb les dades si l’orquestració viu en un servei de tercers. Amb n8n en un servidor propi aquesta part la controles tu, amb el que té de bo i de dolent controlar-la tu.

A La Teva IA comencem justament per aquí, mirant quins processos tens, quins es poden automatitzar amb prou qualitat i quins no surten a compte, abans de recomanar cap eina ni cap pla. Si vols tenir aquesta conversa, explica’ns quin procés t’està menjant les hores.